08 | 04 | 2020
  • La CGT de Catalunya sobre la vaga general a Euskal Herria del 30-G

    La lluita per defensar unes pensions públiques i dignes és urgent i necessària. Com també ho és la lluita per aconseguir la plena derogació d’unes reformes laborals que fa anys que empobreixen les condicions de vida de la classe treballadora. O com també ho és la lluita per aturar aquesta barbàrie de l’especulació que priva a milers i milers de persones de l’accés a un habitatge. És part de la nostra tasca com a sindicat en un camí que ens ha de portar a transformar la societat.

  • Valoració de l’acord de govern espanyol entre el PSOE i Unidas Podemos

    Article de Carles Sastre, secretari general de la Intersindical-CSC sobre l’acord de govern entre PSOE i Unidas Podemos, en especial en matèria laboral

    D’entrada caldria fer una petita anàlisi de context a fi i efecte de poder valorar l’abast de l’acord més enllà de les declaracions d’intencions, sense tenir cap afany determinista.

    Encetem una legislatura molt complexa, no tan sols pel fet que hi hagi un govern de coalició, quasi novetat (cal remuntar-se a governs de la Segona República per trobar governs de l’Estat de coalició) sinó també per la situació econòmica general.

  • Juntes passem a l’ofensiva

    Des de fa anys les treballadores i treballadors cada dia cobrem menys, tenim contractes més curts i insegurs que empitjoren la nostra vida. A moltes de nosaltres ens costa cada vegada més arribar a final de mes a causa de la pujada dels aliments, l’habitatge, el transport, les taxes universitàries, la factura de la llum, l’aigua, etc. El capitalisme és cada dia més agressiu: La riquesa és acumulada per uns pocs mentre a la majoria ens condemnen a la precarietat.

    A més a més, vivim sota un Estat cada cop és més autoritari -llei mordassa, reformes laborals, llei d’estrangeria, el 135, el 155, repressió als moviments polítics…- que esclafa a multes i condemnes a qui aixeca la veu davant la injustícia.

  • Tot el suport i solidaritat activa amb la vaga general del 30 de gener a Euskal Herria

    La COS dóna el suport més enèrgic a la vaga general convocada per les organitzacions integrants de la Carta de Drets Socials d’Euskal Herria en defensa d’un treball, unes pensions i una vida dignes. En aquest context d’auge de la mobilització popular contra les arbitrarietats antidemocràtiques, masclistes i antiobreres de l’Estat espanyol, la classe treballadora basca fa un pas més i demostra la seva unitat per trencar amb la fal·làcia de l’anomenat “oasi basc”.

    Contra aquesta mentida, les xifres a EH revelen un retrocés dels salaris, un enduriment dels ritmes de treball i un augment dels acomiadaments, la precarietat juvenil i l’índex de pobresa, que assoleix el valor més alt des de 2008. Però aquesta vaga va més enllà de les millores socials, és un cop a la taula per revertir l’agenda de retallades i auteritat del PNV i la burgesia basca, per dignificar i garantir les tasques de cures, contra els atacs a l’educació pública, la repressió de l’Estat, per conquerir els drets de les dones i persones de sexualitats dissidents contra la violència masclista del sistema i la seva justícia patriarcal.

  • Derogació total de les reformes laborals

    En els diferents períodes d’eleccions al Congrés hem pogut sentir a alguns grups polítics referències sobre els desastrosos efectes de les reformes laborals, per així captar suports en forma de vots. Un verb es feia molt familiar des d’aleshores com a solució: derogar.

    I derogar significa eliminar, fer enrere, retornar a una línia anterior des de la qual es puguin implantar reivindicacions dels i les treballadores. Reivindicacions que només es poden assolir amb la lluita i mobilització sindical.

    I van començar les matisacions. Es va passar de derogar, com a punt d’inici, les reformes laborals del 2012, i en alguns casos també la del 2010, a fer-ho només sobre ‘els aspectes més lesius d’aquestes’, a punt que pot significar qualsevol cosa i normalment nascuda d’equilibris polítics amb la Patronal. Ja en el document de pacte de govern PSOE-UP veiem com molts punts no apareixen i respecte d’altres s’anuncien simples modificacions que en cap cas suposen l’eliminació.

  • Les condicions de l’Assemblea per participar a la taula catalana prèvia a la bilateral

    Aquest dissabte el Secretariat Nacional de l’Assemblea s’ha reunit en ple ordinari a Calaf per debatre el moment polític actual. Davant l’anunci del president Torra de convocar una taula catalana prèvia a la taula de diàleg bilateral govern espanyol/govern català, un dels temes a debat del ple ha estat si l’Assemblea havia de participar o no d’aquesta taula política prèvia.

    El Secretariat Nacional ha votat formar part de la taula prèvia només si es compleixen unes determinades condicions.

    Des de la passada Assemblea General de l’entitat independentista, celebrada a Tarragona el maig del 2019, les sòcies i socis de l’entitat van aprovar un full de ruta on es plantejaven tres escenaris: referèndum acordat amb l’Estat, que es considerava molt poc probable; referèndum forçat internacionalment, i declaració unilateral d’independència, que és la que depèn de nosaltres si en preparem les condicions per fer-la efectiva. Malgrat que l’Assemblea considera que l’Estat espanyol ha donat proves suficients de no respectar el dret d’autodeterminació de Catalunya, a partir de l’acord d’investidura negociat per ERC, el govern JuntsxCat-ERC ha acordat donar una oportunitat al diàleg amb el govern de l’Estat sobre el conflicte polític. L’Assemblea considera que aquest escenari és improbable però tal com consta en el seu full de ruta, si existeix aquesta escletxa, l’Assemblea ha de treballar per fer-la possible, ja que els costos d’una independència pactada són molt menors.

  • Anàlisi del programa de govern PSOE-UP

    La investidura de Pedro Sánchez, basada en un acord de govern entre PSOE i Unidas Podemos i en l'abstenció d'esquerres com Sobiranistes, ERC o EH Bildu, posa sobre la taula el primer govern de coalició en l'àmbit estatal des de la Segona República i, també des de l'època republicana, el primer executiu amb formacions de l'esquerra transformadora. Les marxistes som conscients de les evidents limitacions d'un govern amb la socialdemocràcia, en el si d'una democràcia burgesa enquadrada en la Unió Europea i marcat per un règim del 78 en recomposició. Per això és tan important analitzar quines mesures programàtiques es pretén tirar endavant des d'aquest executiu i detectar-ne els punts forts, per a empènyer des del carrer perquè es portin a terme, i veure quins punts febles presenten, per a combatre'ls.

  • El treball (en el programa de govern PSOE-UP)

    Allò que és relatiu al treball és un dels principals aspectes sobre els quals s'ha de notar la mà d'un govern de progrés i d'un Congreso que, en teoria, té una majoria política d'esquerres. Aquestes majories han de permetre revertir la nefasta política en matèria laboral que s'ha fet en el conjunt de l'estat els darrers 10 anys. Unes polítiques laborals que han ajudat a augmentar de manera important les desigualtats, han cronificat la pobresa laboral a Catalunya i Espanya i s'han usat per atacar de manera frontal al sindicalisme i la negociació col·lectiva, trencant totalment els equilibris aconseguits durant dècades per les lluites del moviment obrer.

  • L'habitatge (en el programa de govern PSOE-UP)

    Aquest article realitza una breu avaluació de l'acord programàtic signat entre el PSOE i Unides Podem el 30 de Desembre, amb focus en aspectes vinculats a l'habitatge[1]. Les principals propostes del mateix són quatre.

    Regulació dels lloguers

    El punt principal i de major impacte tracta la regulació de lloguers. En aquest punt, es parla de "frenar les pujades abusives del lloguer" en determinades zones urbanes. Això s'implementaria a través dels ajuntaments, els qui podran declarar una zona com de mercat tensat. Per a això s'utilitzarà un índex de referència de lloguers, que poques ciutats tenen avui dia.

  • Radicalitat democràtica i drets civils (en el programa de govern PSOE-UP)

    El 7 de gener de 2020 s'ha assolit una fita descrita com a insòlita: Espanya viu per primera vegada a la seva història democràtica recent un govern de coalició. Compleix ja sobre el paper, però, les expectatives generades? L'objectiu d'aquest article, en el marc del monogràfic sobre el programa de govern, és clar: fer una anàlisi rigorosa i sintètica de l'acord en relació amb la radicalitat democràtica, la transparència, la justícia i els drets civils.

    Per començar aquesta anàlisi, però, és important atendre al context més que mai: en ple any 2020, existeixen a l'Estat espanyol presos polítics i exiliats polítics. Presidents i consellers i conselleres de la Generalitat, líders de moviments civils i de partits polítics i presidentes del Parlament, però també cantants i gent 'anònima', pateixen els efectes de la restricció de drets civils i polítics a través de lleis com la Llei Mordassa i, en general, d'un sistema judicial polititzat que no ha tallat els llaços amb el franquisme. La regeneració democràtica, quaranta anys després de la 'fi' del franquisme i amb nombrosos processos judicials oberts contra els partits polítics del bipartidisme, ha estat des de l'inici una de les banderes de Podemos: per tant, es pot esperar un programa ben pròxim ideològicament.

  • Les pensions (en el programa de govern PSOE-UP)

    Les últimes reformes dutes a terme pel Partit Popular i el PSOE han perjudicat de manera greu els interessos del col·lectiu de pensionistes i jubilats/as presents i futurs, ja que la llei de 2011 de Zapatero elevà l'edat de jubilació de 65 a 67 anys de manera progressiva, tot augmentant de 15 a 25 anys la base de càlcul de la pensió.

    Així mateix la reforma del Partit Popular de 2013 endureix les condicions per a accedir a la pensió anticipada i puja el percentatge de penalització, a més de no vincular l'IPC real sinó que el govern encadenà pujades del 0,25% fent perdre bastant poder adquisitiu de les persones pensionistes.

  • La salut (en el programa de govern PSOE-UP)

    En general, cal fer una valoració positiva de les propostes que s'inclouen en aquest acord programàtic a nivell de sanitat, malgrat que en aquest àmbit les comunitats autònomes tenen molt pes en la gestió i concreció del model. Anem a pams, tot seguit es detallen els aspectes més destacats de l’acord en matèria de sanitat, ja sigui pel seu interès, mancances o deficiències.

    Cal destacar l'aposta per una gestió directa de la sanitat pública, que va en la línia del model 100% públic que defensem els i les comunistes i, també, els moviments socials. Ara bé, s'haurà de derogar la legislació que empara l’externalització, com és la Llei 15/1997 que permet la privatització del sistema i que tant els moviments socials i les comunistes lluitem per a canviar.

  • L'educació (en el programa de govern PSOE-UP)

    L'acord programàtic de govern signat per PSOE i Unidas Podemos els darrers dies contempla, amb alguna llum i força ombres, algunes propostes en matèria d'educació que cal desbrossar per a veure-hi més clar. És per aquest motiu que és oportú fer una lectura crítica en matèria educativa del citat acord, ja que es tracta, en definitiva, del document marc que haurà de guiar l'acció governamental de la legislatura vinent de la coalició progressista.

    En el punt 2 del document s'hi recullen un total de 17 propostes relacionades amb l'educació, de les quals 11 fan referència a aspectes de l'ensenyament obligatori i 6 a l'ensenyament universitari. Val a dir que les propostes esbossen més que dibuixen un programa d'educació, tot fent palesa la incapacitat -i el desinterès- de la classe política espanyola d'idear i establir un programa educatiu perenne i protector dels drets de la classe treballadora. Sense un projecte polític educatiu i la seva traducció en programa d'acció institucional que protegeixi els interessos de les classes populars i faci de l'educació pública un vehicle de cohesió social, d'empoderament popular i de formació d'esperit crític de tota la ciutadania, qualsevol proposta educativa no és més que paper mullat.

  • Universitat i ciència (en el programa de govern PSOE-UP)

    Donat el pes del món acadèmic en les forces del pacte de progrés entre PSOE i UP, és normal que la universitat i la ciència hi tinguin un especial desenvolupament. A més, les retallades de la darrera dècada han estat especialment dures en aquest sector, que ja venia d'un dèficit estructural comparat amb els països del nostre entorn.

    Les propostes de l'acord es divideixen entre universitats, a l'apartat 2.1, i ciència i R+D+i, a l'apartat 2.8. Principalment es parla dels temes més reivindicats per part de la comunitat universitària: finançament i condicions laborals. Una de les fonts d'ingressos, els preus de matrícula, va ser modificada el 2012 pel ministre José Ignacio Wert, a petició d'Andreu Mas-Colell, per tal d'augmentar el sostre estatal de preus, permetent a comunitats com Catalunya el conegut increment del 66%. L'acord promet la tornada dels preus "als nivells previs a la crisi", donant a entendre que es desfarà aquest augment que ha contribuït a la gran disparitat de preus a tot l'Estat. També es promet una millora en el sistema de beques, especialment per solucionar problemes com els retards en l'adjudicació i la incertesa de si una persona mantindrà la beca al curs següent. És interessant l'èmfasi que es fa en la renda familiar com a criteri per a l'obtenció d'una beca, una proposta més alineada amb les polítiques d'esquerres de la igualtat d'oportunitats més que no les polítiques de dretes basades en el mèrit acadèmic individual. A més, s'incorpora la demanda històrica de la Generalitat de traspassar la gestió de les beques tal com marca l'Estatut (punt 9.4).

  • El feminisme (en el programa de govern PSOE-UP)

    Les mobilitzacions feministes han aconseguit situar les seves reivindicacions en el primer pla de l'actualitat, sigui per defensar-les o per atacar-les. Així, en el debat d'investidura del dia 5, una de les frases que hem escoltat més per banda de les forces d'esquerra és que es desenvoluparien polítiques feministes.

    Aquestes polítiques són de les més combatudes per les forces reaccionàries, que arriben a negar la violència masclista i és difícil de creure perquè la cara més visible d'aquestes violències, l'assassinat de les dones, ha comportat segons feminicidio.net 1.085 dones assassinades per homes, des del 2010, que van començar a registrar les dates. I, segons xifres oficials, el 2019 hi ha hagut 99 dones assassinades. Els temes de gènere se situen com a temes profundament ideològics.

  • Política internacional (en el programa de govern PSOE-UP)

    L'acord de govern arribat entre PSOE i Unidas Podemos, el qual serà el marc sobre el qual s'orientaran les polítiques d'Espanya en la legislatura vinent, ha generat moltes reaccions des d'il·lusió, passant per l'escepticisme, fins al rebuig radicalment frontal de les tres dretes del "trifachito", així com de les diferents forces i veus reaccionàries del país. El propòsit d'aquest article consisteix a fer una breu anàlisi de la política internacional i exterior d'aquest anomenat acord. Analitzant-ne els punts forts, com les principals mancances que, des de la nostra opinió, presenta el document.

    El document constata l'escassa importància estratègica que aquest govern sembla que atorgarà a la política internacional, situant aquesta matèria en darrer punt del document i amb un escàs desenvolupament dels temes anomenats. Sovint la política exterior sol aixecar poques passions en la nostra política quotidiana. Una clara mostra d'això, és que aquesta no ha sigut motiu de debat, ni de confrontació en tot el procés de negociació entre PSOE i UP, ni abans ni després de les darreres eleccions. A pesar d'això, una petita anàlisi rigorós de la realitat de seguida ens fa adonar de la centralitat que té aquesta en el nostre dia a dia. Sense la importància estratègica de la geopolítica no es pot entendre la capitulació de Syriza a Grècia amb el memoràndum, de la mateixa manera, si aquest govern arriba a fer polítiques verdaderament transformadores (ni revolucionàries per descomptat, però aquest no ha estat mai l'esperit de l'acord PSOE-UP) es trobarà amb l'oposició frontal de la Troica, dels EUA i de les corporacions transnacionals.

  • El medi ambient (en el programa de govern PSOE-UP)

    Aquest article analitza breument l'acord programàtic del govern PSOE-UP en matèria de lluita contra el canvi climàtic, fent èmfasi als temes d'energia, mobilitat i aigua, que són els que més es desenvolupen a l’acord.

    Energia

    El text conté dos punts destacats sobre energia i canvi climàtic: una llei i un pla nacional. D'una banda, l'acord planteja l'aprovació d'una Llei sobre Canvi Climàtic i Transició Energètica, on es fixaran els objectius d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i energia; cal ressaltar però que no s'esmenta la quantificació dels objectius de reducció d'emissions i es fixa l'objectiu d'obtenir una generació d'energia 100% renovable a l'estat el 2050, un període massa llarg donada l'àmplia presència actual de les renovables en la generació d'electricitat. Cal tenir en compte que legislació similar a la plantejada s'ha aprovat a Catalunya fa més de dos anys però que encara no s'ha aplicat, pel que caldrà estar igualment atentes un cop s'aprovi a l'estat espanyol per assegurar-ne la implementació.

  • Economia i fiscalitat (en el programa de govern PSOE-UP)

    La part econòmica de l'acord de govern entre PSOE i Unidos Podemos comprèn bàsicament tres apartats: el primer, sobre la consolidació del creixement i la creació d'ocupació de qualitat; el quart, sobre indústria, PIMES, treball autònom i sector primari; i el desè, sobre fiscalitat i equilibri pressupostari. Les polítiques laborals (que ocupen la major part de l'apartat primer) i les socials (capítol segon) no formen part d'aquesta breu anàlisi de les polítiques econòmiques.

    Els principis rectors de la política econòmica són essencialment de caràcter progressista, amb una excepció. Des d'una perspectiva d'esquerres, s'aposta pel creixement sostenible, la creació d'ocupació de qualitat i la reducció de les desigualtats. Però, per altra banda, persisteix el mantra liberal de l'estabilitat financera i fiscal, que tal com està definida en el marc de la Unió Europea limita molt el marc d'actuació de cara a realitzar polítiques redistributives realment ambicioses.

  • CCOO denuncia el creixement desorbitat dels contractes temporals de curta o molt curta durada

    L'augment de la contractació no sempre és sinònim de qualitat de l'ocupació. Com adverteix la secretària d'Ocupació i Qualificació Professional de CCOO, Lola Santillana, “les dades indiquen que el creixement se centra en les modalitats temporals en detriment de l'ocupació indefinida i en l'ús de contractes de molt curta durada. Un creixement que, com ha denunciat el sindicat, no respon a les característiques i demandes del nostre sistema productiu”.

    El nombre de contractes registrats al novembre de 2019 en els Serveis Públics d'Ocupació (SPE) ha aconseguit xifres molt superiors a les registrades en 2007, just abans de l'inici de la crisi, dada que a priori i en termes globals és positiu. No obstant això, recorda Lola Santillana, “amaguen la realitat del mercat de treball espanyol: l'augment vertiginós en l'ús precari de la contractació entre les ocupacions que s'estan generant”.

  • Nuet: "Els 18 vots d'ERC-Sobiranistes i d'EH Bildu són imprescindibles per a que la legislatura avanci" (vídeo)

    En unes recents declaracions al programa Més324, Joan Josep Nuet, secretari general de Comunistes de Catalunya i diputat per la coalició ERC-Sobiranistes, ha defensat el paper dels partits sobiranistes d'esquerres en la legislatura que comença.

    Nuet ha assenyalat que la legislatura no podrà avançar sense que es dialogui amb ERC-Sobiranistes i EH Bildu i que el PSOE n'és plenament conscient.

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.