08 | 04 | 2020

La investidura de Pedro Sánchez, basada en un acord de govern entre PSOE i Unidas Podemos i en l'abstenció d'esquerres com Sobiranistes, ERC o EH Bildu, posa sobre la taula el primer govern de coalició en l'àmbit estatal des de la Segona República i, també des de l'època republicana, el primer executiu amb formacions de l'esquerra transformadora. Les marxistes som conscients de les evidents limitacions d'un govern amb la socialdemocràcia, en el si d'una democràcia burgesa enquadrada en la Unió Europea i marcat per un règim del 78 en recomposició. Per això és tan important analitzar quines mesures programàtiques es pretén tirar endavant des d'aquest executiu i detectar-ne els punts forts, per a empènyer des del carrer perquè es portin a terme, i veure quins punts febles presenten, per a combatre'ls.

L'anàlisi del programa pren encara més importància davant de l'oposició frontal i agressiva que està aixecant la conformació d'aquest nou govern. En un context marcat per l'avenç de l'extrema dreta i una elevada crispació en el debat polític i soroll mediàtic, que denoten l'oposició dels poders fàctics (patronal, mitjans de comunicació de masses, església catòlica, etc.) i de diferents peces que formen part de l'entramat institucional del règim del 78, són encara més urgents les mesures que ataquin la desigualtat econòmica, social i de gènere, polítiques que siguin valentes davant de l'emergència climàtica i posin fi a la repressió a la dissidència per avançar en l'aprofundiment democràtic. Només la implementació d'un programa ambiciós podrà dotar de contingut polític real en favor de la classe treballadora a un govern sustentat en una aliança democràtica; per contra, caure en la mera gestió de la maquinària de l'estat o en la lògica de les polítiques de la UE pot suposar ser un element clau en la revolució passiva que reafirmi la continuïtat del règim per a les dècades vinents.

Per tot plegat, us presentem diversos articles temàtics, on s'analitzaran les mesures programàtiques incloses en el document "Coalición progresista. Un nuevo acuerdo para España" de 30 de desembre de 2019. Les diferents autores ofereixen una explicació rigorosa, sintètica i entenedora del programa previst en l'acord de govern, des d'una perspectiva de classe, nacional, feminista i ecologista; fugint d'apriorismes i de fílies i fòbies respecte al govern i els seus integrants.

Durant la lectura trobareu articles sobre àmbits programàtics tan rellevants com economia i fiscalitat, feminisme, relacions laborals, pensions, medi ambient i mobilitat, política internacional, educació, radicalitat democràtica i drets civils, universitats i ciència, habitatge i salut. De ben segur que aquest exercici d'anàlisi no abasta el conjunt del programa de govern; de fet, conscientment, n'ha quedat al marge la qüestió nacional, guiats per la voluntat de tractar-la amb profunditat en un monogràfic específic pròximament. Esperem que els diferents articles proposats per les autores us resultin d'interès i siguin d'utilitat per a reflexionar entorn dels pilars fonamentals de les polítiques públiques que preveu desenvolupar l'executiu.

Per anar fent boca, us deixem una pinzellada de l'anàlisi formal sobre el mateix document.

Una breu anàlisi formal de l'acord de coalició

Un acord de coalició és on es fixen les bases de cooperació i les regles entre els partits que formen part del govern, convertint-se en l'eina per controlar-se els uns als altres al llarg del temps i garantir la rendibilitat política esperada i el repartiment de costos polítics (Jové, J.M. 2013). Segons Jové, els acords de coalició compleixen un objectiu simbòlic, un objectiu programàtic i un objectiu referent a les normes de funcionament.

En el cas dels acords que han transcendit entre PSOE i Unidas Podemos trobem un elevat contingut simbòlic, com és el cas del document conjunt del 12 de novembre de 2019, o un clar objectiu de definició programàtica, sobretot en l'acord de 30 de desembre. Aquests documents publicats recullen l'estratègia del futur govern en l'àmbit de polítiques públiques i les principals mesures programàtiques acordades, però no contenen la distribució de quotes o dels possibles càrrecs, ni els mecanismes específics de coordinació, procedimentals o de gestió dels desacords.

Les funcions d'un acord de coalició principalment estan enfocades als altres membres de la coalició, però també tenen un sentit en l'àmbit intern, per justificar l'aliança de cara a les bases dels partits; o en l'àmbit extern, per explicar-la al conjunt de la societat (Jové, J.M. 2013). El contingut de la declaració i l'acord programàtic publicats les darreres setmanes i l'ús a escala comunicativa que se n'està fent, denoten la voluntat justificativa internament i social.

Per últim, un dels elements rellevants en l'anàlisi formal d'un acord de coalició és la llargada. Aquest element està relacionat amb si vol ser un acord exhaustiu o bé deixa marge per a la decisió posterior. La no concreció pot ser degut al fet que no hi ha acord en diversos temes i es deixen les decisions per més endavant; al fet que ja hi ha una dinàmica de funcionament previ, o bé perquè està molt clar quin dels socis domina l'aliança (Jové, J.M. 2013)*. En aquest cas, la manca de dinàmica de governs de coalició a escala estatal, la desconfiança entre PSOE i Unidas Podemos i els riscos evidents de l'entrada a govern per una formació de l'esquerra transformadora, han portat a un acord programàtic extens i detallat.

Ricard Ribera Llorens


(*) Jové, Josep M.: 2013, "La negociación de un gobierno de coalición: los acuerdos coalicionales", a Reniu, Josep M. (ed.): Pactar para gobernar. Dinámicas coalicionales en la España multinivel, Tirant Lo Blanch, València, 2013, pp. 127-152

Teniu disponible també la versió en PDF:

Document de la realitat* 4 (PDF)

Font:

realitat

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.