08 | 04 | 2020

Les últimes reformes dutes a terme pel Partit Popular i el PSOE han perjudicat de manera greu els interessos del col·lectiu de pensionistes i jubilats/as presents i futurs, ja que la llei de 2011 de Zapatero elevà l'edat de jubilació de 65 a 67 anys de manera progressiva, tot augmentant de 15 a 25 anys la base de càlcul de la pensió.

Així mateix la reforma del Partit Popular de 2013 endureix les condicions per a accedir a la pensió anticipada i puja el percentatge de penalització, a més de no vincular l'IPC real sinó que el govern encadenà pujades del 0,25% fent perdre bastant poder adquisitiu de les persones pensionistes.

Aquesta situació ha provocat la indignació de milions de pensionistes, i en els últims anys hi ha hagut grans mobilitzacions en tot l'estat això ha provocat la reacció dels diferents grups parlamentaris, especialment el d'Unides Podem, el PSOE i uns altres, que s'han compromès a dur a terme reformes que garanteixin el poder adquisitiu i el blindatge fins i tot constitucional.

Davant aquesta situació el programa de govern acordat per PSOE i Unides Podem afronta algunes d'aquestes qüestions, però ho fa de forma insuficient. Per exemple, l'acord planteja les següents propostes com a garantia de pensions dignes en un sistema públic de pensions:

"Plantejarem a totes les forces polítiques i als agents socials un nou Pacte de Toledo, que garanteixi la sostenibilitat i suficiència del sistema públic de pensions."
"Actualitzarem les pensions conforme a l'IPC real mitjançant llei de manera permanent i augmentarem el poder adquisitiu de les pensions mínimes i les no contributives."
"Impulsarem la reducció de la bretxa de gènere en les pensions i la revisió de les pensions de viduïtat, garantint la igualtat de tracte en els casos de parelles sense vincle matrimonial."
"Revisarem el sistema de cobertura de llacunes i determinació de la base reguladora per a evitar perjudicis a les persones amb carreres professionals irregulars i el complement per maternitat per a fer-lo més equitatiu i evitar la perpetuació de rols de gènere."
"Reformarem el Sistema de Seguretat Social, en el marc del diàleg social, i del Pacte de Toledo, amb màxima transparència, per a garantir la seva sostenibilitat a mitjà i llarg termini."
"S'estudiaran i desenvoluparan mesures per a, entre d'altres, garantir l'augment dels ingressos de forma estructural, descarregant a la Seguretat Social de despeses impròpies, assegurant la sostenibilitat del Sistema."
"Revisarem les bonificacions a la contractació amb l'objectiu de reduir-les, garantint el manteniment d'aquelles que contribueixen a la inserció en el mercat laboral dels col·lectius amb especial vulnerabilitat."
"En el marc d'aquesta reforma, eliminarem el Factor de Sostenibilitat i l'Índex de Revaloració de Pensions de la Seguretat Social prevists en la Ley23/2013, sempre assegurant la sostenibilitat del sistema a mitjà i llarg termini."

Són propostes que conformen bona voluntat però deixa obertes les reformes al Pacte de Toledo que rebutgen el moviment de pensionistes. En matèria de pensions, cal fer una valoració insuficient de l'acord, ja que no es concreta i ni es profunditza més en les reformes imprescindibles per a garantir les pensions presents i futures dels i les pensionistes.

En aquest sentit cal fer-se algunes preguntes respecte al compromís i les propostes per a portar a terme el blindatge constitucional del sistema públic de pensions. Primer de tot cal preguntar-se, per què no es deroguen les reformes de les pensions realitzades pel PSOE i el PP. També, per exemple, per què no es comprometen a pujar la pensió mínima a 1.080 € com demanaven els i les pensionistes al llarg de la legislatura o per què no es concreten més les mesures per a equiparar les pensions de dones i homes.

També estan en primer terme les preguntes de per què no es torna a l'edat de jubilació a 65 anys amb 35 anys cotitzats o per què no es poden jubilar anticipadament amb 61 anys com proposava Unidas Podemos. Per últim, queda una pregunta clau: per què no es plantegen clarament que es pugui complementar el possible dèficit de la Seguretat Social a través dels Pressupostos Generals de l'Estat?

Per respondre totes aquestes preguntes cal tenir clar que es fa necessària una reforma fiscal progressiva. Així doncs, com a conclusió, s'avança en alguns aspectes però no s'enfronten decisivament les reformes i el blindatge de les pensions públiques presents i futures.

Antonio López

Font:

realitat

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.