08 | 04 | 2020

Aquest article analitza breument l'acord programàtic del govern PSOE-UP en matèria de lluita contra el canvi climàtic, fent èmfasi als temes d'energia, mobilitat i aigua, que són els que més es desenvolupen a l’acord.

Energia

El text conté dos punts destacats sobre energia i canvi climàtic: una llei i un pla nacional. D'una banda, l'acord planteja l'aprovació d'una Llei sobre Canvi Climàtic i Transició Energètica, on es fixaran els objectius d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i energia; cal ressaltar però que no s'esmenta la quantificació dels objectius de reducció d'emissions i es fixa l'objectiu d'obtenir una generació d'energia 100% renovable a l'estat el 2050, un període massa llarg donada l'àmplia presència actual de les renovables en la generació d'electricitat. Cal tenir en compte que legislació similar a la plantejada s'ha aprovat a Catalunya fa més de dos anys però que encara no s'ha aplicat, pel que caldrà estar igualment atentes un cop s'aprovi a l'estat espanyol per assegurar-ne la implementació.

Per altra banda, l'acord proposa l'aprovació d'un Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima, amb un punt sobre la reforma del mercat elèctric i baixada de la factura, amb l'objectiu de potenciar la descarbonització i, a més a més, uns preus assequibles pels consumidors i empreses, i la promoció de la reforma de la bonificació social de la factura. Aquí es recullen dues mesures de gran impacte com la modificació dels criteris de la subhasta d'energia per tal de facilitar que l'energia renovable guanyi terreny i que puguin participar cooperatives o entitats ciutadanes, i la modificació de la factura perquè el terme fix tingui un menor pes i s'incrementi en funció del consum, el que incentivaria l'estalvi, una mesura amb gran recorregut social i ambiental alhora.

Un altre punt interessant de l'acord, és l'Estratègia de Transició Justa al Nou Model Energètic. El més rellevant és el de desenvolupament de plans pel tancament de les centrals de carbó (cal destacar que no estableix terminis de tancament), així com la regulació i autoconsum d'energia, principalment la solar.

En l'àmbit de punts febles, el programa no parla d'uns elements estratègics tan importants com la creació d'una empresa pública d'energia o la recuperació de la gestió pública autonòmica de les centrals hidroelèctriques. A més, malgrat que es parla d'un pla de generació d'energia renovable no es parla tampoc directament del tancament de les centrals nuclears, ni en quin període, com tampoc té en compte la creació d'una línia d'ajudes directes a la inversió d'instal·lació de renovables.

Cal tenir en compte, també, que no se centra en la promoció de l'eficiència energètica, només s'esmenta en l'àmbit de rehabilitació d'habitatge. Tampoc parla de promoure una llei de reindustrialització.

Mobilitat

L'aspecte més rellevant de l'acord en termes de mobilitat sostenible és que recull una reivindicació fonamental de diferents ciutats com és l'elaboració d'una llei de finançament del transport públic. Ara mateix l'estat no té cap mena de norma que reguli com s'ha de finançar el transport públic de les ciutats, el que comporta que les seves aportacions econòmiques estan subjectes a fluctuacions arbitràries, que provoquen una gran inseguretat en la planificació d'inversions que són molt costoses i de llarg recorregut. En aquest context, una qüestió de mínims com és simplement comptar amb una regulació, seria una gran notícia. Després cal destinar una inversió suficient, i l'acord parla de garantir la sostenibilitat econòmica del transport públic a les grans àrees metropolitanes.

La resta de mesures tracten aspectes importants com ara ports, ajudes al vehicle elèctric (a destacar que s'expliciti un origen alternatiu de l'energia) o logística, tot i que sense concretar suficientment com per poder fer una valoració. És rellevant que l'acord inclogui la revisió del model de peatges de les autopistes per garantir-ne un ús eficient, el que podria obrir debats com el pagament per vinyeta, més estès a Europa, però que no s'especifica. Una altra mesura és la redacció d'un nou pla de rodalies, tot i que seria més útil parlar de pressupostar i executar els plans existents; on si bé la planificació és correcta, hi ha àrees com la de Barcelona on la pràctica totalitat encara està per fer.

Aigua

En el cas de l'aigua la mesura més transformadora és la promoció de normativa que faciliti la gestió pública i directa de l'aigua. Si bé les competències no són estatals, l'ajuda d'aquesta administració és molt valuosa per un ajuntament que opti per aquesta via.
Si bé es parla de racionalització en l'ús de l'aigua i se cita la Directiva Marc, la resta de mesures no semblen encaminades a complir amb el grau d'exigència d'aquesta normativa. No es recull una qüestió crucial com és la fixació de cabals ambientals adequats, i, en lloc de parlar obertament del fre a l'establiment de nous regadius (o de la seva disminució), l'acord parla d'inversions al regadiu per l'ús sostenible de l'aigua, i quan fa referència a l'accés a l'aigua com a dret humà, ho fa mesclant de forma ambigua aigua potable i de regadiu. Per altra banda l'acord tampoc inclou la prohibició del 'fracking', com a pràctica especulativa i que degrada el medi ambient.

Gestió de residus i altres aspectes

És interessant que l'acord faci un esment a l'Estratègia d'Economia Circular. Tanmateix, només anuncia com a mesura concreta l'aprovació d'una Llei de plàstics d'un sol ús per aconseguir el residu zero el 2050. Per tant en matèria de prevenció i reducció de residus, i no només plàstics, el text té moltes mancances, si tenim en compte el gran impacte ambiental i les profundes implicacions econòmiques d'aquest tema.

Altres elements del programa són les propostes sobre temes forestals i agrícoles, ja que vol revisar el Pla Forestal Espanyol, l'actualització de la Llei de Costes i l'impuls d'una llei de Benestar Animal. De totes maneres, en l'àmbit de l'agricultura no es recull l'elaboració d'una Política Agrària Comunitària (PAC) més justa, i la llei sobre benestar animal no explicita la demanda d'UP que el codi civil reconegui que els animals són éssers que senten.

Conclusions

En matèria ambiental es recullen algunes mesures on el govern de l'estat mai ha fet una política decidida i que si s'apliquessin comportarien canvis rellevants. Ara bé, manquen algunes reivindicacions bàsiques dels moviments ecologistes i moltes mesures de l'acord estan recollides de forma tan genèrica que les polítiques resultants podrien ser molt diferents en funció del rumb que es marqui durant la seva concreció. És per això que serà fonamental el seguiment atent des dels moviments socials, polítics i ecologistes.

Caldrà tenir en compte també com es reajusta el programa en qüestions com consum, treball, economia social i solidària i amb feminisme, punts claus per avançar cap a la sostenibilitat i des del punt de vista comunista.

No es pot oblidar però que l'extrema gravetat de l'emergència climàtica, tal com han posat en relleu els científics des de fa dècades, requeriria mesures molt més dràstiques, amb un abast de reducció i redistribució del consum (i de la producció) a escala mundial que socialment és difícil d'entendre i acceptar a les societats occidentals, però que és l'únic camí a la supervivència en una societat igualitària i justa.

Mercedes Vidal i Jennifer Coronado

Font:

realitat

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.