24 | 09 | 2018
  • “La prostitució destrueix la igualtat, la solidaritat i la camaraderia entre les dues meitats de la classe treballadora. Un home que compra els favors d’una dona no la veu com una camarada o una persona amb iguals drets”.
    Alexandra Kollontai (1921)

    La nota de premsa amb què el Govern espanyol anuncia la impugnació del sindicat «OTRAS» i el debat social que s’ha obert al respecte considerem que està barrejant, interessadament, dos conceptes:

    1) El legítim i necessari dreta organitzar-se de qualsevol col·lectiu oprimit per combatre els abusos i les agressions que pateix.

    2) Si aquesta organització ha de passar per la constitució d’un sindicat per a «totes les activitats relacionades amb «el treball sexual en tots els seus vessants» on s’hi poden afiliar «tots els treballadors per compte aliena» del ram.

  • El passat 4 d’Agost es va aprovar al BOE el sindicat «Organización de Trabajadoras Sexuales» (sindicat «OTRAS»). Aquest sindicat es constitueix a nivell estatal i amb la voluntat de defensar els drets laborals de les Treballadores Sexuals.

    Des de fa anys, les Treballadores Sexuals participen activament dels col·lectius feministes i dels moviments socials, reclamant que se’ls reconeguin els seus drets com a treballadores. Uns drets que els permetran deixar d’estar invisibilitzades i de ser criminalitzades per la seva feina.

  • Avui els cinc violadors de la manada poden quedar en llibertat després que ahir la sentència dictaminés llibertat sota fiança de 6.000 euros.

    En un context d’agudització de la violència econòmica, social, i de totes les violències masclistes envers les dones, aquest procediment i abordatge judicial busca generar un efecte disciplinador: denunciar comporta un agreujament de la violència.

    En el cas concret de la manada, el caràcter masclista de la justícia s’ha demostrat des del primer moment en el qüestionament del relat i l’estigmatització pública de la víctima, la qual s’assetja per mitjà d’un detectiu privat en una estratègia de defensa plenament normalitzada en l’estructura judicial que assenyala la víctima i protegeix els agressors, com hem vist en el cas del guàrdia civil, a qui se li ha conservat la paga tot el temps que ha estat a la presó. La rebaixa d’un delicte de violació al d’abús amb l’ampli ventall de fets provats i disposició de prova flagrant redobla l’alarma i indignació social expressada en mobilitzacions massives no només a l’estat espanyol sinó arreu del món.

  • Arrel la posada en llibertat provisional dels violadors de "La Manada", Comunistes de Catalunya mostrem el nostre rebuig a la sentència dictada per l'Audiència de Navarra, i un cop més, la nostra solidaritat amb la víctima.

    Manifestem el nostre desacord amb una sentència que considerem errada, esbiaixada per la justícia patriarcal i que esdevé un problema greu de seguretat i salut pública per totes les dones.

  • Comunicat de Comunistes de Catalunya de rebuig a la sentència masclista del judici de La Manada.

    Des de Comunistes de Catalunya rebutgem la sentència anunciada avui per l'Audiència de Navarra, que condemna a 9 anys per delicte d'abús sexual als cinc acusats, per la violació grupal a una noia a la festa de San Fermin del 2016.

  • Novament la justícia institucional ens demostra que és garant màxima de la violència masclista i és que una «justícia» d’un sistema masclista també és, inevitablement, masclista.

    Aquesta vegada ho fa tot considerant que una agressió sexual amb penetració per part de 5 homes a una dona no és una conducta intimidatòria i, per tant, no pot ser considerada una violació.

  •  
    El passat divendres 16 de març es va realitzar al Casal de l'Alba un acte d'homenatge i de memòria històrica en record de diverses dones militants històriques comunistes.

    Antònia Jover va presentar l’acte contextualitzant i introduint la ponència de Rosa Bofill i el posterior monòleg a càrrec de Mireia Serrano.

  • El passat dissabte 10-3 a l’Ateneu Popular de Sant Martí es van reunir més d’una cinquantena de persones per participar a l’acte organitzat pel PCPC en el marc del Dia internacional de la dona treballadora.

    L’històric militant comunista, Quim Boix, va presentar i moderar l’acte, que en primer lloc va consistir en una exposició del tema per part de les 2 ponents, donant pas posteriorment a les intervencions del públic assistent entorn dels elements que van provocar més debat.

  •  

    Aquest 8 de març des del PCPC i la seva joventut cridem a la lluita de les dones treballadores per enfrontar les dures condicions laborals i de vida que són la nostra realitat quotidiana.

     

    Les dones suportem, a més, una càrrega desproporcionada de treball no remunerat, socialment necessari i realitzat a benefici de la societat en general i del gènere masculí en particular, que supleix la manca de despesa pública en serveis socials i infraestructures i permet la subsistència de les vigents relacions de producció.

  • Comunistes de Catalunya fem nostres les reivindicacions del Manifest Unitari de la Vaga Feminista del 8 de març de 2018.

    Avui, 8 de Març, les dones de tot el món estem convocades a la VAGA FEMINISTA.

    Cada 8 de març celebrem l’aliança entre dones per a defensar els nostres drets conquistats.

  • source: imgur.comEl 8 de març se celebra la Diada Internacional de les dones treballadores, una jornada que expressa la lluita de milions de dones que no tenen res més que el seu treball com a forma de vida.

    De Chicago a Petrograd, passant per la lluita de les obreres de la indústria tèxtil, de les treballadores domèstiques i del conjunt de dones treballadores, que històricament han mantingut viva la flama de la dignitat, contra l'explotació capitalista, patriarcal i racista, que ens nega el dret a una vida digna i a una sobirania plena com a dones, tant als Països Catalans com arreu del món.

    “La pobresa té nom de dona” no és pas una frase feta. La divisió sexual del treball provoca que totes les tasques de la llar i les tasques de reproducció i de cura que realitzem les dones pràcticament en solitari no tinguin valor reconegut, ni econòmic, ni social, ni institucional. Aquesta desvalorització és intencionada i no té res a veure amb la importància ni la naturalesa d’aquestes tasques, sinó amb el fet de que les mateixes s’han relegat històricament a l’àmbit privat, domèstic, fora del món productiu, sense donar-li un valor econòmic ni social. I això que si deixéssim de fer aquestes tasques, cap de les persones que estem aquí hi seríem, perquè cuidar les persones dependents, cuidar dels infants, procurar un envelliment digne a les persones grans, netejar, fer el menjar, rentar la roba... són tasques imprescindibles per garantir el manteniment de la vida.

  •  
    El feminicidi és un dels problemes més grans i brutals, potser el més abominablement visible, dels que enfrontem com a societat i que patim les dones directament, globalment i en conjunt, pel fet de ser dones.

    Però el feminicidi és conseqüència de violències quotidianes i enquistades en la nostra societat, una societat capitalista i patriarcal, que promou i es basa en les relacions de poder, on totes les relacions humanes estan determinades per una visió i una construcció androcèntrica del món i, per tant, per la supremacia de l'home sobre la dona, per la imposició d'una divisió sexual del treball i per l'assumpció cultural d'uns rols socials que estableixen la subordinació efectiva de la dona a l'home.

  •  
    Vivim en un moment que sembla que la lluita feminista ocupa un primer pla en l'actualitat. El 8 de març vinent hi ha convocada en l'àmbit de tot el món, una vaga total feminista. D'aquesta manera, el moviment feminista ha situat no només en els àmbits que ja ocupaven, sinó en el centre del món del treball les desigualtats que existeixen.

    Es tracta d'una vaga laboral -per denunciar les desigualtats i la bretxa salarial, entre altres reivindicacions (segons l'última Enquesta d'Estructura Salarial de juny de 2017, la bretxa a Catalunya se situa en el 24% del salari mitjà anual; és a dir que en una jornada laboral de 8 hores les dones treballem quasi dues hores sense cobrar-les), però el més nou és que també serà una vaga de cures.

  •  
    Es tracta d’eliminar les barreres d’accés als estudis industrials o de tipus tecnològics que té la societat masclista. El 54% del total de persones que cursen estudis universitaris avui dia són dones, però en camps com l’arquitectura o les enginyeries hi ha una presència masculina de gairebé un 75%.

    Amb l’avenç del que avui dia coneixem com la 4a revolució industrial i amb les diverses transformacions que està patint el model productiu, tenim diferents reptes des del punt de vista social. Un dels debats de major ressò aquests dies és el de la possible reducció de la demanda d’ocupació per l’automatització de tasques físiques, repetitives o intel·lectuals, que podrien ser substituïdes per màquines o algoritmes. Sobre aquest tema s’ha teoritzat en profunditat i hi ha opinions de tot tipus, però gairebé ningú no parla de la indústria 4.0 des de la perspectiva de gènere, i és, sens dubte, un element que ha de ser al capdavant de l’agenda en la transició d’un model productiu a l’altre.

  •  
    Reproduïm un article amb la posició de la Joventut Comunista de Catalunya sobre els ventres de lloguer.

    De què parlem quan parlem dels ventres de lloguer?

    Al costat del debat entorn la prostitució i la pornografia, en aquests últims temps en política i en espais militants s’està generant el debat sobre els ventres de lloguer, pràctica també mal coneguda com a gestació subrogada.

    És per això que, com a Joventut Comunista, volem posicionar-nos davant d’aquesta pràctica i argumentar el perquè de la nostra posició. Per contextualitzar, cal dir que els ventres de lloguer són la pràctica per la qual una dona gesta el fill d’una altra persona o parella. Sota aquesta premissa i sota els discursos basats en la llibertat individual i l’altruisme, es planteja com una cosa ideal, una solució per a tots aquells pares i mares que volen tenir fills però no poden (i que no volen adoptar, sigui perquè el procés d’adopció és molt llarg i complicat a causa de totes les traves que es poden presentar o perquè simplement “no és el mateix” i els interessats en els ventres de lloguer desitgen tenir un fill genèticament igual que ells). Llegint-ho d’aquesta forma podries arribar fins i tot a plantejar-te realment què podrien tenir de dolent els ventres de lloguer si fan un favor a famílies que no poden gestar per elles mateixes i, a més, la mare que ho gestaria ho faria lliurement i de forma completament altruista.

  •  
    Jo que no sóc ni historiadora, ni politòloga, ni sociòloga... m'he trobat per motius diversos fent xerrades sobre les Dones a la Revolució Russa, amb motiu del centenari d'aquesta Revolució. Els llocs, els espais i les motivacions de les xerrades han estat diversos. Per preparar-les he llegit molt sobre el tema, he après moltíssim i m'he adonat del que em queda per aprendre.
  • catalunya si que es potLa diputada de CSQEP Gemma Lienas ha demanat avui al Govern de la Generalitat que impliqui “en l’avaluació a la Coordinadora del grup de violència masclista i a les entitats de dones” i que no els amagui informació, “com estan fent amb aquesta avaluació i amb els dos informes sobre violència masclista que vostè es nega a fer públics”. Lienas ho ha fet en seu parlamentària en una pregunta a la consellera Neus Munté, en la sessió de control al Govern.

  • euiaEl diputat d’En Comú Podem Joan Mena ha preguntat al Govern de l’Estat aquest dimecres 8 de març, Dia Internacional de la Dona, quines mesures té previstes per acabar amb la desigualtat de gènere a les aules, combatre el sexisme acadèmic i garantir una educació en igualtat. En unes preguntes escrites dirigides a l’Executiu, Mena considera “insuficients” els avenços en coeducació i educació en la igualtat que s’han produït els darrers anys, i cita com a exemple la “bretxa en els jocs que s’imposen a la hora del pati, el llenguatge que es fa servir a l’aula, i els exemples personals i referents que s’utilitzen quan s’expliquen les assignatures”.

  • Dia Internacional de la Dona TreballadoraPer què Podemos s'equivoca amb el 8 de març (com gran part de l'esquerra plural)? «Mujer bonita es la que lucha» i altres opressions de la dona a la cartelleria política.

    Quan has d'emprendre les tasques de comunicació política de seguida perceps que és un món copat per homes: il·lustradors, dissenyadors, responsables en cap, gestors de comptes de xarxes socials... les dones tenen una presència mínima en l'engranatge silenciós i subterrani del sector. El seu paper s'acostuma a reservar per tasques de dibuix que, sovint, estan dedicades a jornades polítiques específiques destinades a la comunicació de protestes «feminitzades» com l'ecologisme, la sanitat o, per descomptat, el feminisme. Per una banda, trobem que el mateix disseny està masculinitzat en el seu procés de creació i que, per l'altre, la mateixa comunicació política es veu copada d'aquesta testosterona. Crec que, tot plegat, és un error cabdal.

  • Dia de la Dona TreballadoraAquest any 2016 commemorem el quarantè aniversari de les primeres Jornades Feministes de Catalunya de juny de 1976. Enguany amb el lema “Radicalment feministes” el moviment feminista a Catalunya ens tornem a convocar en unes Jornades Feministes, punt de trobada, on totes juntes anem avançant en la conquesta dels nostres drets i del nostre futur.

    Les dones comunistes hem participat en totes les Jornades del Moviment Feminista i els dies 3, 4 i 5 de juny hi tornarem a ser, activament i compromesa, convençudes que la unitat en la diversitat és el camí de la transformació emancipatòria per la qual lluitem, posant sempre en el centre el bé comú.

    Vàrem tancar el 2015 amb una històrica manifestació a Madrid el 7N, a on vàrem confluir les feministes d’arreu de l’estat espanyol, unides en la reivindicació i la lluita per un món lliure de violències masclistes, i la voluntat decidida per a construir un futur d’igualtat en la diversitat. Especialment emotiu va ser el moment de la lectura del manifest, en totes les llengües de l’estat espanyol, una lliçó més del moviment feminista en un temps de tantíssima hostilitat cap al reconeixement dels drets nacionals del poble de Catalunya, i del dret del poble català a decidir el seu futur.

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.